El text de l'article és aquest:

De vegades hi ha algun idiota, algun covard tremolós enroscat en una de les seues pors i vacil.lacions, alguna vella ajada pels seus ocis buits, algun bacó traficant d'ullal retorçut que, fent dengues i matisos, amb boca babejant, ulls revirats, dit índex engarfiat i vacil.lant, ens apunta i ens aboca: ¡vosaltres! ¿qui us penseu que sou vosaltres? ¿Què voleu ser vosaltres?

¡Que en son de bèsties! Que en són de cecs! Amb tan clar com està què i qui som nosaltres. Nosaltres som els que som. Els que vivim, els que ens movem, els que estem en marxa, els que trenquem els barrots de les presons dels nostres germans, els que tombem els setges i els murs, els que ballem, els que cantem, els que riem, els que lluitem. Nosaltres som, en fi, els que vencem. Perquè podem. I perquè volem.

Nosaltres som els que no parem ni pararem fins a girar el món del revés, fins a tornar a posar-li el cap en el seu lloc enfonsant l'imperi burgés. Som els que parim a colp de lluita i d'esforç el món nou que cal. Els que sabem que el socialisme és ja ara mateix no una esperança ni una nostàlgia ni una utopia ni un futurible ni alguna cosa simplement convenient i necessària. Un problema ja de pura supervivència. Socialisme o Martín Villa. Socialisme o totura. Socialisme o neutrons.

Nosaltres sabem que els bàrbars novíssims, de computadores i míssils armats, solament poden ser aturats i neutralitzats pels pobles conscients de la seua personalitat i de la seua història que estiguen segurs del futur que volen construir i que es neguen en redó a limitar-se a sofrir resignats el destí que altres decidesquen per a ells. Nosaltres sabem que la llengua pròpia és la sang verda, la sàvia viva mateixa d'un poble, la condició de la seua vida independent. I que són les seues pròpies paraules, les paraules armades dels avis, les paraules de la llengua camperola i ramadera, proletària i obrera, perseguida i sojutjada però resistent i viva, aquestes paraules sonores i rotundes, entranyables i fondes, les que són les armes més preuades, més decisives i més necessàries per a un poble.

Nosaltres sabem que les mans que mouen les destrals i les aixades, les pales i els pics, les pistoles i les espases, són sempre mans mogudes, impulsades per les paraules pensades, per les paraules escoltades, per les paraules recordades.

Nosaltres som els que sabem que les llavors del futur estan ja plantades i arrelades, germinades en la carn del nostre present. Som els que sabem que el feix de futurs lliures, de futurs alternatius, de futurs plens que ens esperen, estan ja obrint-se des del vèrtex de la nostra pràctica diària.

Nosaltres som els que sabem que aquests futurs són imparables. Són invencibles. Perquè sabem que ni es compren ni es venen. Perquè no són futurs en sèrie, encunyats, empaquetats, embassats, etiquetats i colats al consumidor amb una merma calculada per enriquir els vigilants i els que paguen, visten i calcen (i armen) els vigilants.

Aquests múltiples futurs lliures nostres són imparables precisament perquè són nostres. Són els nostres futurs. Els fem i els fabriquem amb les nostres mans, amb paciència d'artesà, amb mim i cura d'hostelà. Amb la salvatge alegria i l'exhuberant imaginació que ens bull i escumeja per les venes des de les arrels que tenim clavades en la nostra història, en la nostra cultura, en el nostre poble.

Nosaltres som els qui vencerem el bloc de les classes dominants. Els qui no dobleguem el tos ni humiliem la "testuz" impotentment mansa com fan els covards, els desclassats, els integrats, els moderats, els conversos, els penedits incorporats al sistema que són pel sistema enaltits, beneïts i aücats. A nosaltres no ens passarà com a Marcelino i a Nicolás, a nosaltres mai ens diran, en negar-nos la paga de la traïció, que "Roma no paga traïdors". Perquè mai serem vendedors d'obrers com el Camacho i el Redondo. Perquè mai trairem la classe obrera. Perquè mai defraudarem el nostre poble. Perquè mai direm això per allò. Perquè mai donarem suport a la constitució que combatem.

Per això vencerem.
Per això ens tenen por.
Ens peguen perquè no ens paguen.
Ja voldrien pagar-nos si els deixàrem comprar.
Però no estem ni en lloguer ni en venda.
Cap de nosaltres té dubtes de si és o no dels nostres.
En tenim prou amb saber que no som dels seus.
Que som nosaltres.
La unitat del poble.
I que estem guanyant.
Nosaltres.

Justo de la Cueva